M»estic convertint en tota una experta en mirades, la mascareta em limita mirar tota l»expressió facial quan et tinc davant. No veig el teu somriure, tot i ser-hi; no llegeixo els teus llavis, tot i parlar-me… tan sols veig els teus ulls.
M»he adonat que parlem amb la mirada, que la nostra comunicació no verbal s»intensifica. Ara ens mirem i hem après a parlar sense dir-nos res, perquè ho fem amb els ulls i els gestos.
Quanta raó qui va dir per primer cop, que la mirada és el reflex de l»ànima. T»he vist totes les emocions en els darrers mesos: angoixa, tristor, incertesa, esgotament, decepció… i també il·lusió, motivació i positivisme.
No les reprimeixis, cada una té el seu motiu i t»ajuden a adaptar-te a l»entorn i actuar en conseqüència. Ara bé, quan veig que una es manté en el temps i t»acaba limitant, que et sotmets a ella i no reacciones, et desorienta… llavors és quan m»avanço i t»allargo la mà. Saps que mouré cel i terra per veure de nou llum en la teva mirada, per veure»t feliç i no pararé fins a saber que ets tu altre cop.
Això és el que em dóna sentit quan estic a Nexus: assessorar-te, guiar-te i acompanyar-te en tot moment, fins a veure la teva millor versió.
